Algunes notes per al club de lectura
d'"El dia que vaig aprendre a volar", de Stefanie Kremser,
preses durant la presentació que en vam fer ahir.
Amics,
Ahir vam fer la presentació d'"El
dia que vaig aprendre a volar", d'Stefanie Kremser, traduït per
Anna Punsoda i publicat per Edicions de 1984.
La presentació forma part del 'combo'
la segona part del qual és un club de lectura que tenim convocat per
a dilluns 22 a les 19.30h. Si heu comprat el llibre aquí a la
Calders, us hi podeu inscriure de manera gratuïta, si l'heu comprat
a qualsevol altre lloc, el preu és de 5€.
Aquests són quatre apunts que vam
prendre durant la presentació que us poden servir de guia de lectura
i que podreu reprendre per a comentar-los amb l'autora el dia del
club:
El llibre consta de tres parts ben
diferenciades que encaixen a la perfecció en el desenvolupament de
la història que explica:
-Una primera que arrenca el dia que la
Llu, la protagonista, va néixer i va ser abandonada per la seva
mare, tot al mateix temps pràcticament, i es desenvolupa íntegrament
al pis d'estudiants on, juntament amb el seu pare, els seus companys
de pis i els visitants ocasionals, viu els seus primers anys. Aquesta
primera part, ja a la presentació, va donar peu a parlar de la
complexitat i la diversió també de buscar pis compartit a Alemanya;
dels referents que li poden arribar a faltar a una nena petita en
créixer en un pis de post-adolescents, sense gaires referents
femenins ni adults; de com la mateixa nena dona per fet que això és
l'habitual i no es comença a plantejar res fins que no comença a
anar a escola i veu que els seus companys tenen estructures familiars
que ella desconeix.
-Una segona part que surt radicalment
de l'univers tancat del pis compartit per a passar a explicar tot un
moviment migratori que va produir-se d'Alemanya a Sudamèrica a
finals del segle XIX i que encara es manté viu a determinats indrets
americans on hi ha pobles íntegrament habitats per descendents
d'aquells alemanys que van marxar. L'autora, que ha visitat algun
d'aquests indrets, va parlar de la consciència d'alemanys que encara
mantenen els seus habitants, també de com han perdut l'idioma
alemany. L'editor, Miquel Adam, va parlar fins i tot de vestigis de
fàbriques d'estructura perfectament alemanya allà a l'altra banda
d'Atlàntic. Van parlar també, cosa que també s'explica al llibre,
de com alguns dels emigrats van tornar a Europa a lluitar contra els
alemanys durant la 1a Guerra Mundial.
-I la tercera part, que explica com la
protagonista i el seu pare arriben a Brasil empenyits per la
necessitat de retrobar la mare de la nena, part narrada amb un to
d'entusiasme infantil que l'Anna Punsoda, la traductora, tot i
tenir-ho peludíssim per traduir, va aconseguir plasmar en unes
pàgines carregades d'alegria i excitació infantil memorables.
Hi ha tema doncs per a parlar el dia
22: estructures familiars, migracions, guerra, idioma, llenguatge...
Podeu fer la vostra inscripció a la
llibreria en el mateix moment que us apropeu a comprar el llibre o,
en cas que ja el tingueu, podeu reservar la vostra plaça per mail a
info@llibreriacalders.com
